NGC 6960, la nebulosa del Velo

el .

  • Nebulosa del Velo

Read in English

A veces la naturaleza se confabula para ofrecernos un espectáculo delicado y maravilloso a partir de un desastre. La nueva imagen que la Agrupació Astronòmica d'Eivissa presenta es un buen ejemplo de ello: NGC6960, también conocida como “La escoba de la Bruja”, “El dedo de Dios” o “La nebulosa filamentosa”.

NGC6960 se localiza en la constelación del Cisne, a una distancia aproximada de 2100 años luz de nosotros. Fue descubierta el 5 de septiembre de 1784 por William Herschel y destaca por las curiosas y sutiles estructuras filamentosas que presenta. NGC6960 es una de las partes más brillantes de un gigantesco resto o remanente de supernova con forma de donut gigante llamado “El Bucle del Cisne” o “Nebulosa del Velo” y que presenta un tamaño aparente en el cielo nocturno de seis lunas llenas. Al extenderse aparentemente en el cielo sobre un área tan grande, el brillo superficial es bastante bajo, por lo que la nebulosa es difícil de ver incluso con un telescopio de aficionado. La estrella brillante de la imagen es 52 Cygni, visible a simple vista desde un lugar oscuro pero sin ninguna relación con el antiguo remanente de supernova. Recordemos que una supernova es la muerte violenta en forma de explosión de una estrella masiva y que en esta ocasión tuvo lugar hace unos 8000 años.

L’Observatori de Puig des Molins fotografia els cràters de la Lluna

el .

  • Sinus Iridium
  • Copernicus
  • Clavius
  • Bullialdus
  • Plato
  • Sinus Iridium
  • Copernicus
  • Clavius
  • Bullialdus
  • Plato

L’Observatori de Puig des Molins ha iniciat l’any 2017 continuant amb la seua tasca d’obtenció de fotografies del Sistema Solar, en concret de la Lluna. En una sèrie de cinc imatges diferents s’observen diferents regions del nostre satèl·lit amb un grau de resolució que permet discernir accidents geogràfics de només un kilòmetre de longitud. Una de les regions fotografiades és la de Sinus Iridum, que sembla una badia envoltada de mar, però que és el que queda d’un antic cràter que fou parcialment inundat per lava volcànica fa uns 3.800 milions d’anys. Una altra de les imatges mostra el cràter Copernicus, un dels més grans i coneguts de la Lluna, amb 95 kilòmetres de diàmetre i unes parets laterals que assoleixen els 3.700 metres d’altura. El cràter més gran de la cara visible de la Lluna, no obstant, és Clavius, amb 231 kilòmetres de diàmetre i que conté altres cràters importants al seu interior. En la imatge que mostra Clavius s’aprecia també, a la part inferior, el cràter Tycho. Bullialdus crater, per altra banda, és l’accident geogràfic més destacable d’aquesta curiosa regió lunar, que mostra les restes d’antics cràters quasi totalment inundats per la lava i dels que només sobresurt la seua corona circular; també s’hi aprecien unes curioses línies en forma de canals, anomenades Hippalus Rilles. Finalment, la imatge anomenada Plato crater mostra aquesta coneguda formació lunar, de 104 kilòmetres de diàmetre, devora la qual hi ha una espècie d’illes enmig de la mar que són els anomenats Montes Teneriffe. Les imatges foren obtingudes amb el telescopi C14 de l’OPM el 8 de gener de 2017, amb la càmera planetària ASI 120 monocroma, a focal nativa, per Joan Lluís Ferrer.

A la venta el calendario de la AAE para 2017

el .

  • Calendario 2017
  • Calendario 2017
  • Calendario 2017
  • Calendario 2017
  • Calendario 2017
  • Calendario 2017
  • Calendario 2017
  • Calendario 2017

La Agrupación Astronómica de Eivissa (AAE) ha editado un calendario con las mejores fotografías obtenidas desde el Telescopio de Cala d’Hort y el Observatorio de Puig des Molins a lo largo de los últimos años. Se trata de un repertorio de espectaculares imágenes del Universo capturadas desde nuestra isla por los miembros de la AAE. Galaxias, nebulosas y cúmulos estelares protagonizan esta recopilación que te acompañará a lo largo de todo el año y que te permitirá disfrutar de la belleza del Cosmos.

El calendario de la AAE de 2017 está a la venta por tan sólo 8 euros hasta el fin de existencias y puede conseguirse en el Observatorio de Puig des Molins (calle Lucio Oculacio, 29) los días de visita pública: martes y jueves de 20.30 a 22.00 horas y los miércoles de 10.30 a 12.00 horas.

Si lo prefieres, puedes descargártelo de forma totalmente gratuita en formato pdf pinchando aquí.

Por sólo unos pocos euros más puedes llevarte la GUIA DEL CIELO 2017, un librito indispensable para conocer los principales eventos astronómicos del año: eclipses, fases lunares, aparición de los diferentes planetas, constelaciones mes a mes, objetos de cielo profundo… todo ello en un lenguaje asequible y enfocado a usuarios que no dispongan de grandes telescopios.

El Telescopi de Cala d’Hort va descobrir 30 nous asteroides al Sistema Solar durant l’any 2016

el .

  • M31
  • M15
  • M33
  • NGC1055 i M77
  • M31, Galàxia d'Andròmeda - Marco Antonio Yuste
  • Cúmul M15 - Rubén Quejigo
  • M33, Galàxia del Triangle - Marco Antonio Yuste
  • Galàxies NGC 1055 i M77 - Rubén Quejigo

  • El més gran té una longitut d’11 kilòmetres
  • Des de 2011 s’han descobert 320 asteroides des d’aquest observatori del Consell

El Telescopi de Cala d’Hort, propietat del Consell d’Eivissa i gestionat per l’Agrupació Astronòmica d’Eivissa (AAE) ha complit en 2016 el seus primers cinc anys de vida i presenta un balanç molt positiu pel que fa a les tasques científiques en les que està especialitzat: la recerca de nous asteroides al Sistema Solar i l’obtenció de fotografies d’espai profund d’alta resolució.

En concret, durant els 12 mesos anteriors el TCH ha descobert un total de 30 nous asteroides fins ara no catalogats i que ja figuren inscrits en els registres del Minor Planet Center que gestionen la Unió Astronòmica Internacional i la NASA. Tots ells pertanyen al Cinturó Principal d’Asteroides, una espècie d’enorme anell format per milers de roques de gran tamany, situat entre les òrbites de Mart i Júpiter.

De tots els asteroides descoberts pel Telescopi de Cala d’Hort, el més gran d’enguany és l’anomenat K16P67W, que té una longitud estimada de 11,4 kilòmetres, més o menys la distància que hi ha en línia recta entre Eivissa i Sant Antoni. Altres tres asteroides detectats per l’AAE en aquest exercici estan també prop dels 11 kilòmetres de longitud, i els altres tenen tamanys menors.

Des que va començar a operar el Telescopi de Cala d’Hort, a finals de l’any 2011, ja ha aconseguit detectar 320 cossos d’aquest tipus, dels quals dos són de la categoria NEO (Near Earth Object), és a dir, especialment propers a la Terra i que reben un seguiment especialment acurat per si la seua òrbita pogués arribar a ser perillosa per al nostre planeta.

Pel que fa a l’obtenció de fotografies d’alta resolució, durant l’any passat es processaren 4 noves imatges, corresponents a altres tants objectes de cel profund: la galàxia d’Andròmeda (M31), el cúmul estel·lar M15, la galàxia del Triangle (M33) i el conjunt format per les galàxies NGC1055 i M77. Aquestes dues últimes estan a 60 milions d’anys llum de la Terra, mentre que la galàxia d’Andròmeda es troba a ‘només’ 2,4 milions d'anys llum i és la galàxia més propera a la nostra. Els membres de l’AAE que han processat aquestes fotos són Marco Antonio Yuste i Rubén Quejigo.

Per a l’obtenció d’aquestes imatges és necessari capturar desenes de fotos consecutives del mateix objecte, durant nombroses nits, per després poder sumar-les totes i acumular així la seua llum. D’aquesta manera, i després d’un laboriós processat informàtic, es poden aconseguir els detalls que s’aprecien en aquestes imatges.

Tant la recerca d’asteroides com l’obtenció de fotografies d’alta resolució per part del TCH són possibles gràcies als privilegiats cels nocturns que hi ha a Cala d’Hort. La foscor total del cel és un requisit indispensable per a la feina astronòmica, donat que els asteroides que es detecten són cossos excepcionalment poc brillants, petit i molt llunyans, per la qual cosa no son fàcilment detectables, i menys encara en llocs on hi hagi contaminació lumínica. De fet, a voltes asteroides potencialment perillosos per a la Terra són de petit tamany i es necessita una foscor total del cel per a poder detectar-los.

Per aquest motiu, l’AAE insta les institucions públiques a desenvolupar les normatives autonòmiques aprovades en el seu dia per tal d’aplicar una regulació concreta en l’àmbit de l’enllumenat, tant públic com privat, a les nostres illes. 

The AAE snaps the Andromeda Galaxy from cala d'Hort - La AAE fotografía la Galaxia de Andrómeda desde Cala d’Hort

el .

  • M31

The Agrupació Astronòmica d’Eivissa (AAE) publishes a new high-resolution picture obtained with the Cala d'Hort Telescope (TCH), that one corresponding to the Andromeda Galaxy (M31), located at a distance of about 2.5 million light years away in the constellation of the same name. It is, by far, the closest elliptical galaxy to the Milky Way and is often regarded as its twin.
 
The image, processed by Marco Antonio Yuste Moreno, was obtained from 286 different subframes of this celestial body, captured over numerous nights through the years 2014 to 2015, and distributed in Luminance (198 subframes), Red (30), Green (18), Blue (30) and Hydrogen Alpha (10) filters. All these subframes were combined to enhance all the details of this galactic field, amounting to a total exposure of 31 hours.
 
The photograph was made possible by the 500-mm aperture telescope "TCH", owned by the Consell d’Eivissa and located at the Ses Païsses observatory in Cala d'Hort, and by its high-resolution SBIG-STL-11000XM camera.

La Agrupación Astronómica de Eivissa (AAE) ha obtenido una nueva fotografía de alta resolución desde el Telescopio de Cala d’Hort (TCH), esta vez correspondiente a la Galaxia de Andrómeda (M31), situada en la constelación del mismo nombre y que dista de nosotros 2,5 millones de años luz. Es, con diferencia, la galaxia elíptica más cercana a la Vía Láctea, de la que es considerada prácticamente gemela.

La instantánea, procesada por Marco Antonio Yuste, ha sido obtenida mediante la toma de 286 imágenes diferentes de este cuerpo celeste, en los canales de Luminancia (198 fotos), Rojo (30), Verde (18), Azul (30) e Hidrógeno Alfa (10), que se han combinado posteriormente en el habitual sistema de procesado para que afloren todos los detalles que contiene este campo galáctico. Todas estas imágenes suman un total de 31 horas de exposición y fueron obtenidas a lo largo de numerosas noches entre los años 2014 y 2015 desde el TCH.

La fotografía ha sido posible gracias al telescopio de 500 milímetros de abertura, propiedad del Consell de Eivissa, instalado en el observatorio de ses Païsses de Cala d’Hort, y a su cámara SBIG-STL-11000XM, de gran resolución.