L’Observatori de Puig des Molins fotografia els cràters de la Lluna

el .

  • Sinus Iridium
  • Copernicus
  • Clavius
  • Bullialdus
  • Plato
  • Sinus Iridium
  • Copernicus
  • Clavius
  • Bullialdus
  • Plato

L’Observatori de Puig des Molins ha iniciat l’any 2017 continuant amb la seua tasca d’obtenció de fotografies del Sistema Solar, en concret de la Lluna. En una sèrie de cinc imatges diferents s’observen diferents regions del nostre satèl·lit amb un grau de resolució que permet discernir accidents geogràfics de només un kilòmetre de longitud. Una de les regions fotografiades és la de Sinus Iridum, que sembla una badia envoltada de mar, però que és el que queda d’un antic cràter que fou parcialment inundat per lava volcànica fa uns 3.800 milions d’anys. Una altra de les imatges mostra el cràter Copernicus, un dels més grans i coneguts de la Lluna, amb 95 kilòmetres de diàmetre i unes parets laterals que assoleixen els 3.700 metres d’altura. El cràter més gran de la cara visible de la Lluna, no obstant, és Clavius, amb 231 kilòmetres de diàmetre i que conté altres cràters importants al seu interior. En la imatge que mostra Clavius s’aprecia també, a la part inferior, el cràter Tycho. Bullialdus crater, per altra banda, és l’accident geogràfic més destacable d’aquesta curiosa regió lunar, que mostra les restes d’antics cràters quasi totalment inundats per la lava i dels que només sobresurt la seua corona circular; també s’hi aprecien unes curioses línies en forma de canals, anomenades Hippalus Rilles. Finalment, la imatge anomenada Plato crater mostra aquesta coneguda formació lunar, de 104 kilòmetres de diàmetre, devora la qual hi ha una espècie d’illes enmig de la mar que són els anomenats Montes Teneriffe. Les imatges foren obtingudes amb el telescopi C14 de l’OPM el 8 de gener de 2017, amb la càmera planetària ASI 120 monocroma, a focal nativa, per Joan Lluís Ferrer.