L’AAE conclou el primer estudi sobre la qualitat del cel nocturn a l’illa d’Eivissa

el .

  • Estudi contaminació lumínica illa d'Eivissa
  • Estudi contaminació lumínica illa d'Eivissa
  • Estudi contaminació lumínica illa d'Eivissa
  • Les quadrícules amb colors més foscos representen cels també més foscos
  • Les quadrícules amb colors més foscos representen cels també més foscos
  • El valor 21 indica cels molt foscos, i per davall de 20 existeix contaminació lumínica

L’Agrupació Astronòmica d’Eivissa comprova que la qualitat general del firmament és bona, però cal adoptar mesures legals per evitar l’amenaça de la contaminació lumínica.

L'Agrupació Astronòmica d'Eivissa (AAE) presenta el primer estudi de la lluentor del cel nocturn a l'illa d'Eivissa, que ha estat assessorat i dirigit pel professor Jaime Zamorano, del Departament d'Astrofísica i Ciències de l'Atmosfera de la Universitat Complutense de Madrid. El mapa realitzat és el primer a cobrir gairebé la totalitat de l'illa amb la distribució espacial de la lluentor del cel nocturn. Aquest estudi té com objectiu posar de manifest el problema de la contaminació lumínica i la seua incidència a la nostra illa, preservar les zones que encara gaudeixen d'una foscor considerable i intentar que aquesta contaminació lumínica es redueixi al llarg del temps d'una manera racional.

L'AAE pretén que aquest estudi sigui un referent per tal de conscienciar les diferents administracions i a la ciutadania en general, de cara a preservar i millorar el cel fosc de les Pitiüses. Un cel sense llums artificials és esencial per la pràctica de l’astronomia, però també per a l’adequat descans de les persones i la preservació de les espècies silvestres.

Per fer aquest estudi, l'AAE ha utilitzat un fotòmetre astronòmic professional dissenyat per proporcionar mesures de la brillantor superficial del cel nocturn. Aquest fotòmetre, connectat a un ordinador, s'ha instal·lat al sostre d'un vehicle apuntat al zenit, proporcionant lectures de la lluentor del cel durant els diferents recorreguts realitzats per les carreteres de l'illa. També s'ha adaptat en un vaixell per prendre mesures marítimes. Per localitzar la posició de cada dada, s'ha fet servir un GPS, connectat al mateix ordinador que el fotòmetre, que registra les coordenades al mateix temps que es realitzen les lectures de la lluentor del cel. Les dades s'han obtingut durant nits clares i sense Lluna, i almenys dues hores després de la posta de Sol. Un cel sense núvols és obligatori, perquè els núvols reflecteixen la llum i pertorben les dades que s'adquireixen.

Fins al moment, s'han realitzat 5.290 mesures en tota l'illa i als voltants marítims, entre el 18 de novembre de 2016 i el 23 de setembre de 2017.

Amb les dades recollides, el professor Jaime Zamorano ha elaborat el mapa presentat i que es pot consultar en línia a través de la pàgina web de l'AAE, en la seva secció de Contaminació Lumínica.

El mapa pot ser considerat com representatiu de la brillantor mitjana del cel en nits clares i sense Lluna durant el període de realització de l'estudi (novembre de 2016 - setembre de 2017).

Observant el mapa obtingut podem assegurar que, sorprenentment, encara queden bastants llocs foscos que permeten observar el cel nocturn estrellat però que estan bastant aïllats i molt apartats de les grans àrees urbanes. Es Amunts presenta zones amb un bon cel lliure de contaminació, així com el petit racó de cala d'Hort (zona on s'ubica l'Observatori de cala d'Hort).

D'altra banda, es verifica que les pitjors zones (amb major contaminació lumínica) són les àrees de Vila, Aeroport, Sant Jordi, Sant Antoni de Portmany, zona sud del municipi de Sant Josep i les grans carreteres que interconnecten Vila amb Sant Antoni i Santa Eulària.

És per això que, havent-hi encara zones gairebé lliures de contaminació lumínica, s'imposa una contenció, i fins i tot una disminució de l’il·luminació inadequada per a preservar i augmentar les zones des d'on es pugui contemplar el cel nocturn estrellat. La AAE porta temps reivindicant el desenvolupament de la Llei 3/2005 de 20 d'abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears per part del Consell d'Eivissa. Si aquest petit estudi pot impulsar d'alguna manera el desenvolupament d'aquesta llei, ajudant en la zonificació com a pas previ per a una posada en marxa d'un reglament, o afavoreix que els diferents ajuntaments de l'illa es conscienciïn que la contaminació lumínica és un problema important, haurà valgut la pena. En aquesta línia, l'AAE està mantenint reunions informatives amb el Consell i els diferents ajuntaments de l'illa per estimular el desenvolupament d'ordenances i reglaments de forma coordinada i homogènia.

També hem de destacar que aquest no és un treball aïllat, ja que es pot considerar com la tercera fase d'una tasca que l'AAE va iniciar fa temps amb la comparació de la lluentor del cel nocturn de diferents punts de l'illa en diferents èpoques de l'any (hivern i estiu) per concloure que a l'estiu l'illa contamina més el cel nocturn per culpa d'una major emissió lumínica com a fruit de l'època turística. Els llocs on es van realitzar les mesures es poden consultar a: http://nixnox.stars4all.eu/loc/islas-baleares/

A més a més, l'AAE posseeix dues estacions fixes que mesuren la contaminació lumínica de forma contínua i les dades són trameses directament a la Universidad Complutense de Madrid (2a fase del projecte) com a part de la Red Española de Estudios sobre la Contaminación Lumínica (REECL). La informació és accessible a: https://guaix.fis.ucm.es/splpr/SQM-REECL

La tasca de l'AAE no s'aturarà en aquest punt. La AAE té intenció de seguir mesurant la lluentor (o foscor) del cel nocturn a les diferents zones on encara no ha estat possible fer-ho. Al seu torn, pretén fer un seguiment en el temps de la variació de la foscor del cel nocturn realitzant mapes temporals com el que ha presentat per estudiar l'evolució de a contaminació lumínica. A més a més, continuarà realitzant mesures al mar a diferents distàncies de l'illa per col·laborar amb el professor Jaime Zamorano en la modelització de la dispersió de la llum artificial a l'atmosfera, causant de la lluentor artificial del cel nocturn i del seu efecte sobre la visibilitat de la llum astronòmica, i també compararà les mesures fetes des del terra amb les efectuades des de l'espai pels satèl·lits DMSP-OLS. Els satèl·lits que prenen imatges nocturnes de la Terra des de l'espai proporcionen dades de radiació de la llum emesa cap amunt, que és la principal font de contaminació lumínica. Els models per a la dispersió de la llum per l'atmosfera han de vincular aquestes dades amb la lluentor del cel observat des del terra. D'aquí la importància de recollir dades de la lluentor del cel amb campanyes com les que realitza l'Agrupació Astronòmica d'Eivissa.

Estudi complet accessible aquí.

Eivissa, 29 de setembre de 2017