L’AAE crea el Grup de Bòlids, que obté els primers resultats
L’Agrupació Astronòmica d’Eivissa ha posat en marxa a l’Observatori de Puig des Molins un conjunt de càmeres d’alta sensibilitat per tal de poder enregistrar tots aquells fenòmens que tenen lloc al cel, especialment bòlids, estels fugaços i descàrregues elèctriques que es produeixen a les capes altes de l’atmosfera. De moment, en les primeres setmanes de funcionament, aquestes càmeres ja han enregistrat alguns d’aquests fenomens.
El sistema es composa de 
moment de tres càmeres, una orientada al Nord, l’altra al Sudest i l’altra al Nordoest, i estan instal.lades a la part superior de l’Observatori, apuntant al cel. Aquestes càmeres funcionen en horari nocturn i s’activen automàticament tan aviat com al cel apareix un objecte luminós. És necessari, posteriorment, fer un treball de filtre per descartar aquelles llums artificials o naturals com poden ser avions, llamps i altres. Un programa informàtic s’encarrega de guardar totes aquestes observacions, per després processar-les i classificar-les per part dels membres de l’AAE.
En poc més de 20 dies s’han detectat ja quatre bòlids (estels fugaços de gran tamany), que consisteixen en pedres procedents de l’espai (poden tenir uns quants centímetres de diàmetre) les quals s’incendien quan travessen la nostra atmosfera a causa de la fricció amb ella. Un d’aquests bòlids, que va ser observat relativament baix damunt l’horitzó, en la vertical de la central elèctrica d’Endesa, estava travessant en aquells moments la província de Girona, a uns 400 kilòmetres de distància d’Eivissa. De fet, l’astrofísic i expert en meteorits Josep Maria Trigo ha confirmat la seua observació des d’aquella província, el mateix dia, el 4 d’octubre, i a la mateixa hora. Aquest bòlid tenia una magnitud (luminositat) de -12, és a dir, pràcticament la mateixa que té la Lluna plena.
Un altra bòlid destacat va ser el que ja ha aparegut als mitjans de comunicació, corresponent al dia 10 d’octubre, i que va ser visible damunt la zona de Can Misses. En aquest cas, va ser especialment espectacular, ja que es va poder veure durant més de tres segons. La seua magnitud va ser de -8, gairebé el doble que té el planeta Venus, el tercer astre més brillant després del Sol i la Lluna.
El dia següent, dia 11 d’octubre, va ser enregistrat un altra bòlid, de magnitud semblant, caient en vertical damunt la zona de Dalt Vila, vist des de l’observatori.
Aquest tipus de fenomens son habituals, però fins ara no havien pogut documentar-se de manera sistemàtica des de les Pitiüses. Les dades s’envien a una xarxa nacional de seguiment de bòlids.
Pel que fa als sprites (descàrregues elèctriques que es produeixen a la mesosfera, a més de 50 kilòmetres d’altura, i que només duren una fracció de segon), ja s’en han enregistrat alguns d’ells durant aquest mes d’octubre. Els més destacats foren els observats durant la tormenta de l’illa de Mallorca, el dia 9. És la primera vegada que s’obtenen gravacions d’aquest fenomen des de l’illa d’Eivissa.
Però una altra camp en el qual aquestes càmares demostren una gran utilitat és per a capturar els estels fugaços que es produeixen durant les pluges d’estels. De fet, en la nit del diumenge al dilluns van poder-se obtenir imatges d’un bon número d’estels fugaços de la pluja de les Oriònides. Ja són astres menys brillants, però així i tot, i malgrat l’alta contaminació lumínica que envolta l’observatori, es contabilitzaren 25 estrelles fugaces al llarg de la nit.
Està previst instal.lar tres càmeres més en els pròxims mesos, algunes d’elles també a l’observatori de Cala d’Hort, per tal de cobrir la totalitat del cel, cosa que encara no és possible. A més a més, també es dotarà les càmeres de lents de difracció, per tal de poder determinar la composició química d’aquests bòlids.
Les principals observacions d’aquestes càmeres es poden veure al Twitter de l’AAE: @IbizaAstronomia.
